Introducció als dispositius acoblats de càrrega
Un dispositiu acoblat de càrrega (CCD) és un xip de silici usat per detectar llum, que genera i controla els canvis en un potencial de semiconductor per una tensió de pols de rellotge, i realitza un dispositiu electrònic d'estat sòlid que emmagatzema i transfereix informació de càrrega.
El dispositiu acoblat a la càrrega va ser inventat el 1969 per WS Boyle i GE Smith, de Bell Labs, Estats Units, i consisteix en un conjunt de matrius de condensadors d'òxids-semiconductors (MOS) disposats regularment i circuits d'entrada i sortida. Els dispositius acoblats a càrrega utilitzen una quantitat de càrrega per representar registres de desplaçaments dinàmics de diferents estats, que són més sensibles a detectar canvis de llum que les pel·lícules negatives convencionals.