Definició d’inducció magnètica
La força de camp elèctric que rep la càrrega elèctrica en el camp elèctric és constant i la direcció és la mateixa o oposada a la direcció del camp elèctric en aquest punt. La força de camp magnètic (amperança) d’un corrent en un camp magnètic està relacionada amb la direcció en què es col·loca el corrent al camp magnètic. Quan la direcció actual és paral·lela a la direcció del camp magnètic, l'amperació del corrent és mínima, igual a zero; quan la direcció actual i la direcció del camp magnètic Quan són verticals, el corrent és més afectat per l’amperi.
La càrrega del punt q està sotmesa a la força f quan la velocitat v es mou en el camp magnètic. En les condicions donades del camp magnètic, la magnitud de f està relacionada amb la direcció del moviment de càrrega. Si v es troba o és oposat a una direcció determinada, la força és zero; quan v és perpendicular a aquesta direcció particular, la força és màxima, que és Fm. Fm és proporcional a | q | i v. La relació és independent de la càrrega de moviment, reflectint la naturalesa del camp magnètic en si, definit com la magnitud de la inducció magnètica, és a dir. La direcció de B es defineix com la direcció en què avança l’espiral de la mà dreta quan la direcció de la força màxima Fm de la càrrega positiva es gira cap al sentit de moviment de càrrega v. Després de la definició de B, la força de la càrrega en moviment el camp magnètic B es pot expressar com F = QVB, que és la fórmula de la força de Lorentz.